Loading...

Compartir a:

Pino Montesdeoca: “Vull que l’edat, tant a la moda com a la vida diària, no sigui tan important”

*Contingut exclusiu per a membres

Canaria de naixement, la model i actriu Pino Montesdeoca ha viscut a Espanya, Suècia, Sarajevo i Bahames; on ha sigut professora i gestora fins que la moda va arribar a la seva vida, amb 53 anys, per casualitat, després que el seu gendre, el fotògraf Coke Riera, li realitzés una sessió de fotos i l’enviés a una agència de models. Des d’aleshores, viu amb il·lusió i molta personalitat aquesta nova oportunitat que la vida li ha ofert.

-El teu treball com a model comença una mica per casualitat als 53 anys, quins han estat els avantatges i els inconvenients de començar a aquesta edat?

En el meu cas, tot són avantatges i cap inconvenient. No he aconseguit veure cap part negativa. Estic aprenent i mentre jo aprengui tinc esperances.

-Abans de ser model, et dedicaves a professions molt diferents…

Sí, vaig marxar a Suècia de jove i vaig seguir estudiant allà. Després, em vaig fer professora d’institut i quan les meves filles van començar a volar, vaig pensar en deixar Suècia. Vaig marxar als Balcans perquè el meu marit treballava a Sarajevo. Vaig decidir instal·lar-m’hi i veure què em deparava el futur. Però el meu germà em va fer una oferta que no podia rebutjar: ell treballava per a un financer suís que buscava una persona de confiança amb idiomes i molt organitzada que gestionés les seves propietats a Bahames. Així va ser com vaig marxar a Bahames, i vaig gestionar les propietats d’aquesta persona per la seva família i amistats quan visitaven l’illa. S’havia de bregar amb coses molt complicades: la duana, la policia, els paparazzi… però m’hi vaig divertir molt.

Pino Montesdeoca: “Vull que l’edat, tant a la moda com a la vida diària, no sigui tan important”

*Contingut exclusiu per a membres

Canaria de naixement, la model i actriu Pino Montesdeoca ha viscut a Espanya, Suècia, Sarajevo i Bahames; on ha sigut professora i gestora fins que la moda va arribar a la seva vida, amb 53 anys, per casualitat, després que el seu gendre, el fotògraf Coke Riera, li realitzés una sessió de fotos i l’enviés a una agència de models. Des d’aleshores, viu amb il·lusió i molta personalitat aquesta nova oportunitat que la vida li ha ofert.

-El teu treball com a model comença una mica per casualitat als 53 anys, quins han estat els avantatges i els inconvenients de començar a aquesta edat?

En el meu cas, tot són avantatges i cap inconvenient. No he aconseguit veure cap part negativa. Estic aprenent i mentre jo aprengui tinc esperances.

-Abans de ser model, et dedicaves a professions molt diferents…

Sí, vaig marxar a Suècia de jove i vaig seguir estudiant allà. Després, em vaig fer professora d’institut i quan les meves filles van començar a volar, vaig pensar en deixar Suècia. Vaig marxar als Balcans perquè el meu marit treballava a Sarajevo. Vaig decidir instal·lar-m’hi i veure què em deparava el futur. Però el meu germà em va fer una oferta que no podia rebutjar: ell treballava per a un financer suís que buscava una persona de confiança amb idiomes i molt organitzada que gestionés les seves propietats a Bahames. Així va ser com vaig marxar a Bahames, i vaig gestionar les propietats d’aquesta persona per la seva família i amistats quan visitaven l’illa. S’havia de bregar amb coses molt complicades: la duana, la policia, els paparazzi… però m’hi vaig divertir molt.