*Contingut exclusiu per a membres

Diversos responsables de comunicació que vam treballar en organitzacions dedicades a la gent gran ens reuníem per proposar idees davant la celebració del Dia Internacional de la gent gran, l’1 d’octubre passat. Celebràvem que l’esperança de vida s’ha incrementat espectacularment durant tot el segle XX. I també que són moltes les qüestions que s’han de reivindicar aquest i cadascun dels dies que completen el calendari respecte a l’envelliment i als més grans. Entre totes les propostes vam coincidir a destacar una paraula: invisibles. La gent gran és invisible, i això que la pandèmia covid-19 els ha assenyalat amb dramàtica crueltat. Per què, malgrat ocupar titulars -sempre en negatiu, o tractats amb infantilisme i paternalisme- ens resulten invisibles les persones grans? Per què rebutgem la vellesa?