Loading...

Compartir a:

Francesc Torralba: “L’espiritualitat és essencialment obertura, la sortida d’un mateix, la interrogació pel sentit”

*Contingut exclusiu per a membres

Doctor en Filosofia i en Teologia, Francesc Torralba dirigeix la càtedra ETHOS de la Universitat Ramón Llull. A més de la seva tasca acadèmica és un autor prolífic que ha publicat més de 1.800 articles i més de 100 llibres, i és molt present als mitjans de comunicació. El sentit de l’existència, l’espiritualitat o l’ètica són eixos fonamentals del seu pensament i de la seva obra.

-Com vas descobrir la teva vocació per la filosofia?

Anava orientat cap a les ciències. De fet, vaig fer batxillerat científic, però un professor de filosofia excepcional em va despertar la vocació. Va obrir en mi una escletxa per la qual ja no he deixat de mirar mai més la realitat que ens envolta. N’estic molt agraït. Fer filosofia és mirar el món que ens embolcalla amb ulls crítics, amb la voluntat de comprendre’l fins al límit de les nostres possibilitats. He descobert, al llarg del temps, que el que realment m’omple és pensar amb els altres, reflexionar en públic. No crec que el pensament sigui un acte solitari, solipsista, sinó que sempre està en interacció amb altres, ja siguin presents o absents. Gaudeixo molt a l’aula ensenyant filosofia i posant sobre la taula temes difícils que ens atenyen a tots.

Francesc Torralba: “L’espiritualitat és essencialment obertura, la sortida d’un mateix, la interrogació pel sentit”

*Contingut exclusiu per a membres

Doctor en Filosofia i en Teologia, Francesc Torralba dirigeix la càtedra ETHOS de la Universitat Ramón Llull. A més de la seva tasca acadèmica és un autor prolífic que ha publicat més de 1.800 articles i més de 100 llibres, i és molt present als mitjans de comunicació. El sentit de l’existència, l’espiritualitat o l’ètica són eixos fonamentals del seu pensament i de la seva obra.

-Com vas descobrir la teva vocació per la filosofia?

Anava orientat cap a les ciències. De fet, vaig fer batxillerat científic, però un professor de filosofia excepcional em va despertar la vocació. Va obrir en mi una escletxa per la qual ja no he deixat de mirar mai més la realitat que ens envolta. N’estic molt agraït. Fer filosofia és mirar el món que ens embolcalla amb ulls crítics, amb la voluntat de comprendre’l fins al límit de les nostres possibilitats. He descobert, al llarg del temps, que el que realment m’omple és pensar amb els altres, reflexionar en públic. No crec que el pensament sigui un acte solitari, solipsista, sinó que sempre està en interacció amb altres, ja siguin presents o absents. Gaudeixo molt a l’aula ensenyant filosofia i posant sobre la taula temes difícils que ens atenyen a tots.