Loading...

Compartir a:

Ada Parellada: “Els consumidors tenim un gran poder: amb el que posem al cistell podem canviar les dinàmiques del mercat”

*Contingut exclusiu per a membres

Filla de la Fonda Europa de Granollers, amb 25 anys, l’Ada Parellada va obrir el Semproniana, un restaurant al centre de l’Eixample. A part de portar el restaurant durant aquests 30 anys, ha pogut desenvolupar altres projectes de restauració i impartir tallers de cuina. També ha trobat el temps per publicar diversos llibres i ha estat molt activa als mitjans de comunicació en la difusió de l’alimentació saludable. Ara també està compromesa amb la lluita contra el malbaratament alimentari.

-Com et va afectar pertànyer a una saga de fondistes?

No em va afectar, em va beneficiar. Vaig tenir el privilegi de viure en un entorn on el menjar era venerat, en una escola superior de l’ofici de la restauració. Recordo que jo volia viure en una casa normal, perquè la restauració és un estil de vida amb horaris al revés que tothom. Però quan et poses les sabates de la família normal, et resulta estrany perquè ja t’està bé aquest ofici tan dinàmic, estalviar-te haver de pensar què faràs per Sant Joan perquè ja saps el que faràs els Sant Joan de tota la vida, i entendre que la teva família són els clients i l’equip.

Ada Parellada: “Els consumidors tenim un gran poder: amb el que posem al cistell podem canviar les dinàmiques del mercat”

*Contingut exclusiu per a membres

Filla de la Fonda Europa de Granollers, amb 25 anys, l’Ada Parellada va obrir el Semproniana, un restaurant al centre de l’Eixample. A part de portar el restaurant durant aquests 30 anys, ha pogut desenvolupar altres projectes de restauració i impartir tallers de cuina. També ha trobat el temps per publicar diversos llibres i ha estat molt activa als mitjans de comunicació en la difusió de l’alimentació saludable. Ara també està compromesa amb la lluita contra el malbaratament alimentari.

-Com et va afectar pertànyer a una saga de fondistes?

No em va afectar, em va beneficiar. Vaig tenir el privilegi de viure en un entorn on el menjar era venerat, en una escola superior de l’ofici de la restauració. Recordo que jo volia viure en una casa normal, perquè la restauració és un estil de vida amb horaris al revés que tothom. Però quan et poses les sabates de la família normal, et resulta estrany perquè ja t’està bé aquest ofici tan dinàmic, estalviar-te haver de pensar què faràs per Sant Joan perquè ja saps el que faràs els Sant Joan de tota la vida, i entendre que la teva família són els clients i l’equip.