Per a la majoria de les persones amb fills, és molt probable que arribi el dia que tinguin un net. Quan succeeixi, pot ser que no se sentin preparats per ser avis, però han d’acceptar que tenen al davant un paper important.La investigació verifica una sèrie de rols que els avis poden dur a terme en la vida dels nets, ja que acostumen a tenir més temps i oportunitats que els pares per ensenyar als nets algunes de les habilitats bàsiques. Els avis són els guardians de l’experiència i els valors familiars, el clar exemple d’una vida viscuda, amb els seus èxits i fracassos, les coses bones que van poder gaudir, i les coses dolentes que van haver de superar.

Una altra clau important és que els avis no són els primers responsables de la criança dels nets, que correspon al pare i la mare. Tot i que poden recolzar-los en aquesta tasca, oferint ajuda o orientació, no tenen l’obligació ni la responsabilitat de fer la funció parental, la qual cosa els dona la llibertat de poder estar amb els nets simplement gaudint d’ells.