La inflamació és una resposta fisiològica per guarir el teixit de l’organisme que ha estat danyat. Un procés que comença quan aquest teixit allibera determinats compostos químics i finalitza quan la ferida sana. En la inflamació crònica, el procés inflamatori pot començar encara que no hi hagi lesió, i no acaba quan hauria d’acabar. D’aquesta manera, pot ser causada per infeccions que no desapareixen, la qual cosa origina un dany al nostre ADN.

El problema és que no sempre som conscients que estem desenvolupant un procés inflamatori, encara que sigui lleu, ja que pot passar inadvertit. La inflamació crònica pot passar de manera imperceptible durant mesos, anys o tota la vida i, de mica en mica, va deteriorant l’organisme. Si a més seguim una dieta inadequada amb un excés de greixos saturats, àcids grassos o additius que estimulen la inflamació, agreujarem aquest procés que accelera l’envelliment i escurça l’esperança de vida en facilitar algunes malalties autoimmunes com l’artritis reumatoide, l’esclerosi múltiple, la tiroïditis, la colitis ulcerosa, la psoriasi o una al·lèrgia. Hem de tenir en compte que la inflamació crònica exerceix també un paper integral en el desenvolupament i la progressió de diverses malalties relacionades amb la inactivitat i l’edat, com la diabetis tipus 2, l’arterioesclerosi, l’osteoporosi i altres malalties cròniques.