*Contingut exclusiu per a membres

Eudald Carbonell, catedràtic en prehistòria, doctor en geologia del Quaternari, autor de desenes de treballs científics i de llibres, premiat amb el Príncep d’Astúries i amb el Premi Nacional de Cultura, va ser el primer director de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), referent mundial en l’estudi de l’evolució humana. Actualment, és professor emèrit després de jubilar-se com a docent de la URV, vicepresident de la Fundació Atapuerca i director del Centre de Recerca Emiliano Aguirre. Parlem amb ell sobre el seu darrer llibre De la caverna al cosmos: nous horitzons per a l’espècie humana.

–A De la caverna al cosmos: nous horitzons per a l’espècie humana abordes temes com l’equilibri social, el clima o la IA, fins a elucubrar què passarà d’aquí a un segle i 500 anys. Què ens passarà com a espècie si anem pel camí que hem pres?

En aquest llibre, parlo de la humanitat, de la transhumanitat i de la posthumanitat. Parlo d’un projecte que d’aquí a cent cinquanta, dos-cents o tres-cents anys no serem humans, ens haurem deshumanitzat, i aleshores vindrà la posthumanitat. Però, mentrestant, la biotecnologia ens portarà a la transhumanitat, al millor de l’espècie: a la intel·ligència artificial, al gaudiment d’espècies humanes fetes al laboratori, a altres que seran robots… Viurem una diversitat com fa quaranta mil anys. La selecció natural es va fer aquí a la Terra, on hi va haver la diversitat natural (els denissovans, els neandertals, els Homo sapiens, els Homo floresiensis… que convivien), i ara es faran diverses espècies que es generaran de manera artificial; hi haurà diversitat artificial feta al laboratori. Cal dir que aquest llibre està pensat i elaborat entre la ciència i la ciència-ficció. És a dir, va més enllà del pensament, del recull científic i del coneixement.